VINYES VERDES

A continuació podeu intentar buscar unes imatges pròpies com a teló de fons. Com si fóssiu el director d'una pel·lícula o video-clip.

Nosaltres hem trobat un vídeo on surten imatges relacionades amb les vinyes i també amb el mar i que a més, tenen el poema cantat per Lluis Llach de fons. Tot dins d'un context molt mediterrani. Esperem que us agradi!

Vocabulari:

Userda: Alfals
Llagut: Embarcació utilitzada a l'Ebre per al transport de càrrega, d'un arqueig entre 15 i 30 tones
Pàmpol: Pantalla de forma acampanada generalment de vidre opac o translúcid

PEL·LÍCULES DE TERROR

El cinema de terror és un gènere cinematogràfic que es caracteritza per la seva voluntat de provocar en l'espectador sensacions de por, por, disgust, repugnància o horror. Els seus arguments freqüentment desenvolupen la sobtada intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural.

D'entre totes les variants sorgides en la història del gènere, es podria triar una breu classificació d'acord amb la temàtica general:

* Les preguntes sobre el més enllà i el desconegut que han generat tota la sèrie de zombis, mòmies, fantasmes, vampirs, extraterrestres, etc.
* La por a la tirania cruel, escenificat, per exemple, a través de la relació del Comte Dràcula amb els seus súbdits i víctimes, o bé en la potència amenaçadora de bruixots malignes o monstres, com és el cas de Fu Manxú, King Kong i tants d'altres.
* El monstruós en si mateix, relacionat amb l'anterior: l'aparició de la anormalitat que alarma i atemoreix; té el seu millor exemple en el vell Frankenstein, i més modernament, els Alien, Predator, etc.
* La pèrdua d'identitat i la por a la bogeria, visible en films com La invasió dels lladres de cossos (Don Siegel, 1956), on uns éssers ocupen els cossos suplantant la personalitat de les seves víctimes; L'exorcista (William Friedkin, 1973 ), la possessió de la protagonista pel dimoni, o la transformació del Dr Jekyll al monstre Mr Hyde que nia en el seu interior, en les moltes versions cinematogràfiques que ha tingut aquesta història, també, Psicosi, de Hitchcock.

D'entre totes les pel·lícules de terror que hi ha nosaltres hem fet una seleció de les que més ensagraden:

Destino final:



Viernes 13:



El exorcista:

COL·LECCIONISME EN EL CINEMA

Feu una redacció de 100 paraules sobre el vídeo dels col·leccionistes.

El vídeo en general és molt interessant. La veritat és que la primera dona està una mica obsessionada amb les peces de vestir, però també és cert que , encara que sigui estrany, queda molt original la manera en que les col·loca a casa seva, amb marc i foto, queda molt original i molt maco. Una de les col·leccions més maques és la del cartells de cinema perquè són realment bonics; la distribució dels colors i la tipografia ens sembla preciosa i ens crida molt l'atenció. De fet, pensem que per decorar una casa mai queda malament col·locar un bon cartell de cinema d'una pel·lícula que ens agradi. Hi ha una cosa que ens ha cridat l'atenció i és, que l'avi que presenta al principi (que ensenya el cinema) ens recorda molt a la pel·lícula Cinema Paradiso, per la forma en què el senyor explica com veia les pel·lícules i com les posaven. Hi ha un altre detall que en ha fascinat i és que en un moment determinat la Maite ensenya peces de vestir i accessoris de pel·lícules i surt un vestit de Cabaret amb la música de Moulin Rouge (Sparkling Diamonds) de fons i això ens ha captivat. En definitiva el que més ens ha agradat és l'home que col·lecciona cartells cinematogràfics, i el que menys l'avi que col·leccionava projectors de cinema.

Us deixiem una sèrie de cartells de cinema:

Musicals al cinema

El cinema musical és un gènere cinematogràfic que es caracteritza per pel·lícules que contenen interrupcions en el seu desenvolupament, per a donar un breu recés per mitjà d'un fragment musical cantat o acompanyats d'una coreografia.

En els començaments d'aquest gènere, el fragment musical tenia com objectiu impressionar, sense mantenir molta connexió amb el desenvolupament narratiu. No obstant això, a l'arribar a la seva maduresa, es va estilitzar el gènere i els nombres concatenen la història. Que els personatges de la pantalla es posessin a parlar, va servir no només perquè el cinema arribés a la maduresa tècnica al mateix temps que sacrificava el star system del cinema mut.

-En la dècada de 1930, La melodia de Broadway (1929) d'Harry Beaumont, va guanyar l'Óscar a la Millor pel·lícula musical.

-En la dècada de 1940, Gene Kelly al costat de Stanley Donen, van dur el musical ben alt en Un dia a Nova York (1949). Amb ells, els rodatges van sortir a l'exterior.

-En la dècada de 1950, Elvis Presley va protagonitzar (Viva Las Vegas, King Creole) al trio Frank Sinatra - Bing Crosby - Grace Kelly en (Alta societat) i tenint com centre de nou a Gene Kelly, com a ballarí xipollejant a Cantant sota la pluja. Vincente Minnelli amb Un americà a París i Melodies de Broadway (1953).

-La dècada de 1960 destaquen: Camelot; Willy Wonka i la fàbrica de xocolata; The Sound of Music (1965). L'espectador va exigir més nombres musicals i repartiments estel·lars que van ser suficients per a impedir que el gènere anés decaient, amb títols com: West Side Story; My Fair Lady; Hello, Dolly! i altres.

-Durant 1970, es van produir diferents musicals, tal com Cabaret (1972), Grease (1978) amb l'actuació d'Olivia Newton John i John Travolta.

-Les dècades de 1980 i 1990, Hollywood va tornar a reconèixer el gènere, es van aconseguir èxits per Moulin Rouge, Chicago, El Fantasma de l'òpera, Hairspray, Rent o Dreamgirls. També es va reconèixer en pel·lícules de dibuixos animats. En Disney com: La bella i la bèstia. Així mateix, van produir La sirenita. Y a 1997 la Twenty Century Fox va produir Anastasia.

Els més recents són pel·lícules com: Mamma Mia!, High School Musical (I, II, III), Street Dance, Fama...

Aqui us mostrem unes escenes de la pel·lícula de Grease, de Street Dance, de Moulin Rouge i Cabaret. Esperem que us agradin!

Grease: Youre the one that I want




Street dance: Últim ball

Moulin Rouge : diamonds

Cabaret: Life is a cabaret!

CINEMA EN CATALÀ

A- Descriure les escenes procurant expressar-se amb un to intimista/líric per mitjà , per exemple, dels adjectius més adequats.

- Primera escena: sota els últims raigs de llum de la tarda, es troba la Júlia, passejant plàcidament pel seu hort.

-Segona escena: la Júlia ,amb serietat al seu cansat rostre, neteja els verds pèsols.

-Tercera escena: l'ambient familiar embriaga tot l'escenari, els somriures de la família de la Júlia alegren l'ànima.

B- Provar de buscar dos finals diferents per a la pel.lícula (si la veieu completa) o per les escenes que heu visionat amb anterioritat.

- Primer final: la Júlia, cansada de la seva rutina habitual, podria decidir fer unes segones núpcies amb el seu marit.

-Segon final: a causa d'uns problemes econòmics greus,la família de la Júlia (fill, nora i nets) hauria d'anar a viure a casa de la Júlia. Aquest esdeveniment aparentment nefast, acabaria per alegrar a tothom: la Júlia podria sentir-se més viva amb la companyia de la seva família i els seus nets estarien encantats d'estar amb làvia.

C- Què us suggereix la fotografia on surten els membres de la família? I la banda sonora del film, també té cert protagonisme o tan sols "acompanya" les escenes? Justifiqueu aquesta última resposta.

Em suggereix un sentiment d'amor, calidesa i seguretat. La banda sonora únicament acompanya al vídeo, perquè al principi en un altre context, semblaria sinistre aquesta música. Però en aquest context aquetsa música tan senzilla només es podria comparar amb un cert sentiment de melangia que la Júlia sent quan té cura de l'hort.

EL VERMELL

1- Feu un resum de la simbologia que se li atribueix en aquest color.

El vermell és un color que expressa sentiments, accions i situacions totalment oposades; la vida i la mort és le millor expemple. La passió i l'amor sempre s'expressen amb vermell perquè él el color del pecat, d'allò que és prohibit i d'allò que ens crida l'atenció. Sempre que veiem un tret anirà seguit d'un riu vermell, de la sang d'un cos viu. Un altre tret característic del vermell és l'ira, la venjança, la guerra; aquests sentiments han de ser vermells. Per últim el vermell, encara que en petites dosis sigui ben rebut, en grans dosis sempre generarà un sentiment negatiu: inquietud, malestar, fàstic...

2- Intenteu trobar una pel.lícula en la qual destaqui el color vermell. Embediu un exemple del tractament del color vermell a través d'unes escenes del film i comenteu que pretén aconseguir el director.

Al film PULP FICTION (de Quentin Tarantino)el vermell juga un paper important durant tota la pel·lícula: per mitjà de la sang (ferides fetes amb armes) i en concret en una escena on Uma Thurman (esquerra) pateix una sobredosi, s'està morint, i l'única forma de salvar-la és clavant-li una xeringa just al cor. Per marcar el punt exacte on s'hi ha de clavar la xeringa s'utilitza, per descomptat, un rotulador vermell.

Al film de Pedro Almodòvar, ''los abrazos rotos'' el vermell surt en petites dosis contínuament. Potser l'escena on no podia faltar el vermell és una on Penélope Cruz (dreta) va vestida de vermell i la llancen per unes escales. Gairabé a totes les escenes hi ha vermell, tant en petites dosis (flors) com en grans dosis (vestits, i parets senceres de vermell). Us deixem un vídeo perquè veieu com el vermell surt contínuament en aquest film.

CACERA DEL TRESOR

Us deixem l'enllaç de la cacera.

CACERA DEL TRESOR

LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC II

Music Playlist at MixPod.com

♥La primera cançó (de la pel·lícula Pulp Fiction de Quientin Tarantino) crea un ambient d'acció i animació; per aquest motiu no ens imaginem cap escena trista o melangoniosa que l'acompanyi.

♥La segona (de la pel·lícula Nine) ens trasllada al més viu estil italià (tant pel significat de la lletra com per l'introducció de paraules italianes). Per tant ens inspira -en concret aquesta cançó- alegria, ritme i passió.

♥L'última cançó (de la sèrie gLee) encara que no és d'una pel·lícula, també ens inspira (sobretot pel significat de la lletra) un sentiment de superació, felicitat i amistat, per tant és perfecta per representar una escena d'adolescents.

LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC III

Si s'hagués de fer una sola películ•la que recullís tots els petons que s'han vist en les pel•lícules de Hollywood:

1-Quant duraria aquest film?
Duraria mig any, o més!

2-Quants dies hauríem de passar dins un cinema per veure'ls tots?
230 dies o molt més.

3-Valdria la pena veure'ls o tantíssima tendresa ens faria adormir o, el que encara podria ser pitjor, ens faria avorrir els petons?
Al principi donaria tendresa, pero al final ens avorriria.

INTERCULTURALITAT IV

• Llegeix aquest text que parla del significat del terme prejudici:

"Quan els conflictes no deriven en violència manifesta, s'expressen mitjançant el prejudici social. [...] El significat del prejudici es troba dins de la mateixa paraula. Prejudici vol dir presa d'un criteri o d'una decisió, o bé adopció d'una actitud o creença per endavant, abans de tenir tots els elements que caldrien. Es tracta de la deformació del judici racional per obra del propi interès o de l'interès del grup. En general, va acompanyat d'intenses experiències emocionals de gust o de disgust, on radica la seva efectivitat. [...]"
K. Young. Psicología social. Buenos Aires, Paidós, 1974.

- Apunta les actituds i els prejudicis racistes que hagis detectat en el teu comportament i en el dels altres pròxims al teu entorn (considera les expressions, els acudits i qualsevol altra forma de comportament i de comunicació quotidiana).

*Anomenar als musulmans o àrabs: moro.
*Anomenar als hindús: indi, shaguarmer.
*Anomenar als sudamericans: sudacas i chipis.
*Acudits com: (Com fan les carreteres a Àfrica? – Tu somrius, tu no.)
*Anomenar als sud-africans: negres.
*Anomenar als francesos: gabachos.


• El film ofereix alguna solució als problemes que planteja?

Si, perquè al final, s’obliden dels prejudicis com que un d’ells era àrab i l’altre jueu.
En Momo que només considerava al senyor Ibrahim un tender àrab al final entén que és més important conèixer l'interior de les persones - independentment del tipus de religió que practiquin o del lloc del qual vinguin- que no pas deixar-se portar pels prejudicis.

• Com interpretaries el final de la pel•lícula?

Doncs l’interpretaria com una recreació del que li passava al senyor Ibrahim amb en Momo, però aquest cop el paper del senyor Ibrahim el representa en Momo i apareix un nou jove que roba i a la llarga se suposa que aprendrà totes les coses que el senyor Ibrahim va ensenyar a en Momo.

INTERCULTURALITAT III

Un cop visionada la pel•lícula,no us costarà massa realitzar aquest feina.
- Citeu un parell d’exemples dels factors que dificulten la bona relació intercultural: els condicionants econòmics, socials i polítics.

Els protagonistes de la pel•lícula són d’indrets diferents, en Momo és francès i el senyor Ibrahim és turc. Això fa que des d’un principi, no s’apreciïn massa perquè eren de religions diferents. Un del factors que van dificultar la seva convivència va ser la religió. La diferencia entre la religió d’en Momo, i del senyor Ibrahim. En Momo era jueu el senyor Ibrahim musulmà. Un altre factor va ser les relacions familiars, en Momo, vivia amb el seu pare, que en realitat era com si no visques amb ell, finalment el seu pare es va suïcidar, y se’n va anar a viure amb el senyor Ibrahim, que encara que no tenia la seva família a França, sinó a Turquia era molt feliç, el contrari que Momo. El factor econòmic no els diferenciava molt, però el senyor Ibrahim, era posseïdor d’una tenda, d'on treia els diners per viure, i a sobre li'n donava a en Momo per a què comprés, ja que en Momo no tenia quasi diners.

- Redacteu un text argumentatiu on destaqueu els aspectes ,de similitud i de diferenciació, de la cultura dels protagonistes en relació a la nostra.

Una de les grans diferencies es la religió. Momo era jueu, en Ibrahim musulmà, i nosaltres encara que no practiquem som cristians. Això fa que a l’hora de la cultura celebrem diferents festes, per exemple els cristians celebrem el Nadal, com a naixement de Jesucrist, els musulmans fan el Ramadà, els jueus celebren el Rosh Hashaná (l’any nou) com a la creació d’Adán i Eva que dura 10 dies.
Una altra diferencia es alhora d’anar vestits, els cristians poden anar com volen, sempre en els límits, en canvi el musulmans extrems fan que les dones hagin d’anar amb un burkal, o tapades senceres sense que se li vegi res, i els jueus més ortodoxos van amb els rinxols i les boines.
Una semblança es que a les tres religions està permès el casament. I tenen també un tipus de comunió en cada una.
Alhora tots tres són monoteistes, creuen en un sol Déu.

INTERCULTURALITAT II

1. Un dels protagonistes de la pel.lícula prové d'aquest país. Busca el lloc del qual et parlo i concreta el lloc visualitzat.

http://www.placespotting.com/solve.php?placeId=1CF9-4B9A3479-C60

El personatge de la pel•lícula que prové de la zona que es veu a la fotografia es el senyor Ibrahim. Ja que aquesta imatge es captada a un indret de Turquia, justament a Istambul. Aquesta fotografia mostra una panoràmica vista des de dalt, on es veu la mesquita blava o bé la mesquita del sultà Ahmed.

INTERCULTURALITAT

Des de fa moltísims anys les persones acompanyades per les seves cultures hem hagut d’aprendre a conviure. Però el fet d’integrar una o més cultures dins d’una altra, sempre ha generat conflictes. Al llarg de la pel•lícula de ‘’El senyor Ibrahim i les flors del Coran’’ tant la interculturalitat com els prejudicis que li van lligats es fan molt presents; al barri on viu en Momo, hi ha gran varietat de persones procedents de diferents parts del món. Les prostitutes que surten a la pel•lícula són de diferents nacionalitats, hi ha franceses, però també hi ha d’africanes i escandinaves entre d’altres. Aquesta barreja és la que fa néixer la relació entre el senyor Ibrahim i en Momo, que al principi –degut a la idea racista que li havia inculcat el seu pare- es limitava a una relació comprador-client on en Momo no sentia cap remordiment per robar al senyor Ibrahim ja que per a ell era només un ‘’moro’’. Però al final en Momo descobreix que l’home és un musulmà que li ensenya infinitat de coses i el tracta com un fill. Així podem veure com la multitud de coses que tenen en comú guanyen a les petites diferencies que en un principi els separaven.

RECEPTA DE CUINA

Open publication - Free publishing

2. Relaciona les descripcions que t'oferim d'aquests personatges amb les seves imatges d'aquesta forma : Kluivert 2b

- Posadas 4f

- Mercury 6e

- Zidane 3c

- El Nassri 5d

- Adjani 1a

CINEMA I COEDUCACIÓ VI

1-Quina és la vostra opinió sobre el missatge que es manifesta sobre les dones?

És extremadament masclista, demigrant per la dignitat femenina. El fet de que es comercialitzi un producte només per homes ja resulta masclista, però que la protagonista sigui una dona no només és vergonyós, sinó que també és sorprenent.

2- Trieu un altre anunci discriminatori i comenteu-lo. Per exemple un d'aquests o un de la vostra elecció:

A l'anunci - que sembla ser bastant antic- es mostra a una dona preocupada i atemoritzada pel seu marit. La vident li fa entendre que es culpa seva, i que no tracta al seu marit com l'ha de tractar. El marit és un home mesquí i terriblement egoista, i a més és un maltractador i la pobre dona que sofreix contínuament el seu menyspreu ha de treballar encara més, perquè el seu marit li doni un simple petó. Opinem que aquest home no estima gens a la seva muller, que allò que ell necessita realment és una mainadera que li ompli la seva copa de conyac Soberano, en comptes de tenir a una pobre dona martiritzada i sempre a la seva disposició.

3- Compareu aquest tipus de publicitat amb els punts sobre Sexisme i mitjans de comunicació que ha publicat l'Institut Català de la Dona (us he enviat els enllaços via gmail).Hi trobeu alguna relació? Quants apartats hi coincideixen?

Si, definitivament. Aquest tipus de publicitat - com per exemple els anuncis de soberano- exposa:

* Una figura de la dona totalment sumisa.

* Una imatge on la dona és sinònim de tendresa.

* Les capacitats femenines es limiten a tenir cura de la casa, del marit i dels fills.

4-Pel que fa a estereotips de bellesa o comportament:
a- visioneu aquest anunci i després busque-ne un vosaltres de diferent.

b- penjeu el vostre al bloc i detalleu què hi heu trobat de discriminatori.

El primer anunci, mostra com una dona està intentant fer un forat amb el trepant, i no li surt gaire bé. Per tant s'estereotipa la figura de la dona evidenciant que no te capacitat per fer treballs manuals, i el que vol dir l'anunci, és que com la dona no pot fer un forat, tampoc sap conduir un cotxe i el millor es tenir un bon segur.

En el segon anunci, la noia es proposa demostrar que pot fer tot allò que l'home pot fer; però en el moment que l'home es treu la samarreta, ella no ho fa. Per tant vol fer-nos entendre que la dona mai podrà fer determinades activitats perquè estan mal vistes en una dona, però en un home resulta normal.

CINEMA I COEDUCACIÓ V

1-Respon les preguntes tot comentant sobre si podem vincular el film amb algun aspecte de la nostra quotidianitat i de les nostres relacions afectives? Ens podem identificar amb algun dels personatges?

Hi ha gent que es pot identificar com per exemple amb en Billy perquè moltes vegades no poden cumplir els seus somnis, i també en relació a la discriminació que pateix.

2-Per explicar el pas del temps s’empra l’el•lipsi. És un recurs cinematogràfic que justifica un salt temporal. A l’epíleg veiem com han passat 15 anys des de l’última seqüència. Escriure una redacció en la qual s’inventin les vides dels protagonistes en aquest interval de temps.

En Billy aconsegueix el seu somni, acaba sent ballarí que era el que més volia, sense importar-li la opinió sexista dels altres, ni tampoc el fet de que al principi no ballés gaire bé. Al seu millor amic, li agradava vestir-se de dona i es va canviar de sexe, perquè se sentia millor sent una dona. El pare, que tant negava al seu fill el ser ballarí, acaba cedint i deixa que en Billy realitzi el seu somni, perquè veu que la passió del seu fill és molt més forta que la seva inclinació masclista.

3-Cercar informació sobre ballarins com Nureyev, Baryshnikov o Antonio Gades, i sobre esportistes com Marion Jones, Nadia Comaneci, Joane Somarriba o Edurne Pasaban.

- BALLARINS

• Nureyev: va ser un ballarí clàssic nascut a Rússia, nomenat per molts crítics com el millor ballarí del segle XX, i possiblement el millor que mai ha existit.
• Al 1961, a causa d'una substitució, va ballar a París, i va decidir quedar-se a la capital francesa.
• 
  
• Un any després, al 1962, va conèixer Margot Fonteyn, una destacada ballarina britànica que es convertiria en la seva companya artística i amiga i que el va introduir al Royal Ballet de Londres, al qual va estar vinculat durant tota la seva carrera des d'aleshores. El 1983 va ser nomenat director del Ballet de l'Òpera de París, on va seguir ballant mentre va poder i va produir algunes de les obres més revolucionàries de la seva època. va emmalaltir de sida i el seu estat de salut el va obligar a deixar el càrrec, encara que va romandre com a coreògraf principal. El 1992, en la seva última aparició uns mesos abans de morir, va rebre el trofeu de Cavaller de les Arts i les Lletres de França en un acte al Palais Garnier de París en el que va rebre una emocionant ovació del públic.
• Baryshnikov: El 1967 es va unir al Ballet del Teatre Kirov on va interpretar amb gran qualitat tot el repertori clàssic. El 1974, durant una gira per Canadà amb el Ballet del Teatre Bolxoi, va demanar asil polític en aquest país. Més tard va ballar a l'American Ballet Theatre (des de 1980 fins 1989) i al New York City Ballet. El seu repertori abasta un ampli ventall d'obres, des del ballet clàssic fins el ballet modern, i fa servir diferents estils per interpretar treballs creats per coreògrafs tan dispars com el rus George Balanchine i la nord-americana Twyla Tharp. Com a actor ha aparegut en pel lícules com Pas decisiu (1977) i Nits de sol (1985, Taylor Hackford), i en una obra de teatre, Metamorfosis (1989), basada en l'obra de l'escriptor txec Franz Kafka.
• Antonio Gades: en els seixanta, el jove Gades comença un recorregut artístic que l'anava a portar a forjar el seu personalíssim estil coreogràfic. A Espanya el Flamenc era "venut" d'una manera que no agradava perquè significava "prostituir la cultura del poble". El 1974 va estrenar a Roma Bodas de sangre, inspirat en el drama de García Lorca, una obra mestra que el va consagrar a l'èxit internacional amb la seva ja consolidada companyia. El 1975 es trobava a Bolonya quan li va arribar la notícia de la condemna de mort, signada a Espanya, de cinc companys opositors al règim franquista. Un profund sentit de la responsabilitat moral el va induir a dissoldre la companyia i retirar-se de la dansa. Al desembre de 1994 estrena, a l'Òpera de Gènova, al costat de la seva companyia, la seva última producció Fuenteovejuna, inspirada en l'obra de Lope de Vega. Després d'una gira per Japó, Antonio Gades tria Sevilla per estrenar el seu espectacle a Espanya. Ha estat director del Ballet Nacional, i compta, entre altres, amb els Premis Nacionals de Teatre i Dansa i el Guardó Flamenco Calle de Alcalá 2002.

-ESPORTISTES

• Marion Jones: atleta nord-americana especialista en proves de velocitat i salt de llargada que va guanyar tres medalles d'or i dos de bronze als Jocs Olímpics de Sydney 2000. Amb només 15 anys les seves marques ja estaven entre les 20 millors del rànquing mundial, i va estar a prop de poder participar dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. L'esdeveniment més important de la seva vida professional van ser els Jocs Olímpics de Sydney 2000, on va arribar anunciant que intentaria guanyar cinc medalles d'or. L'expectativa creada va ser molt gran, i finalment encara que no va aconseguir el seu propòsit, va tenir una gran actuació, guanyant tres medalles d'or i dues de bronze. Això la va convertir en la gran figura de l'atletisme en aquests Jocs Olímpics. Després dels Jocs seu marit C.J. Hunter es va veure embolicat en un escàndol de dopatge, i això va fer que molts comencessin a sospitar també de Marion Jones.
• Nadia Comaneci: és una ex gimnasta romanesa, guanyadora de 5 medalles olímpiques d'or, i nou en total. Va ser la primera a assolir la puntuació perfecta, 10, en una competència olímpica. És considerada una de les més grans gimnastes del segle XX i es troba per dret propi entre les millors gimnastes de tots els temps. Va començar a competir a nivell nacional el 1970 com a membre de l'equip de la seva ciutat natal. Als 13 anys Nadia Comaneci va tenir el seu primer èxit important: va guanyar tres medalles d'or i una de plata al Campionat Europeu de Gimnàstica a Skien, Noruega. Un any després, el 1975, la gimnasta va superar amb quatre victòries individuals a la soviètica Lyudmila Turishcheva, i es va alçar amb la primera posició en la classificació general individual de les competicions preolímpiques de Mont-real. Aquest mateix any, Associated Press la va triar Atleta de l'Any.

4-Comenta mètodes alternatius a la violència per afrontar situacions problemàtiques

*Parlar com a persones civilitzades per mitjà d’un diàleg, en el qual, els intermediaris sense arribar a la violència, es tractin respectuosament i arreglin els problemes.

*En el cas de problemes majors, es pot acudir a forces també majors com els tribunals o la policia.

5-La dansa pot ser un mitjà per expressar els sentiments i les emocions.
Quina és la teva activitat preferida, la que et fa sentir més bé i permet expressar-te? Redacta un text explicatiu d'uns 100 mots.

*Pintura: és la meva activitat preferida perquè em permet relaxar-me i expressar els meus sentiments. Puc expressar-los gràcies als infinits temes sobre els quals puc dibuixar: cares, paisatges, dibuixos abstractes... Però sobretot em sento relaxada quan començo a imitar els ulls, els cabells, la boca... amb els traços del llapis o del pinzell. Moltes vegades per expressar-me no necessito utilitzar colors, només escollir un tema que estigui relacionat amb el meu estat d’ànim, és a dir que no sempre que estic alegre pinto amb colors, sinó que també dibuixo en blanc i negre. De fet, la gran majoria dels meus dibuixos són en blanc i negre perquè estan fets a llapis.

*Taekwondo: aquesta art marcial, és el millor de la meva vida, ja que amb el taekwondo puc expressar-me com vull, desfogar-me donant cops, i a més m’encanta. Al haver dos tipus, per relaxar-me faig pumses, una sèrie de moviments que et donen relax, en canvi quan estic carregada i vull desfogar-me, la pràctica, un combat requereix una concentració, prestar-li molta atenció. Sovint surto perjudicada amb alguna lesió, però sento que ha sigut fent una cosa que m’agrada, és una de les conseqüències d’aquest esport, per això si t’agrada lluites per aconseguir el somni, un esport has de ser bo per ser algú en aquest medi, i has d’esforçar-te al màxim.

CINEMA I COEDUCACIÓ IV

1- En alguns veiem una foto d’en Billy ballant -sobre un fons de tonalitats blavoses-, i en altres només es mostra el primer pla de la seva cara -sobre un fons de colors vermellosos-. Quina informació podem extreure de cadascun?

• Fons de tonalitats blavoses: inspira llibertat, la llibertat que en Billy experimenta quan balla, la felicitat que li proporciona el ball.
• Fons de colors vermellosos: el contrast i la relació que s'estabelix entre la seva cara i les tonalitats vermelloses, expressa la passió que sent en Billy pel ball.

2-Argumenta quines activitats, atribuïdes tradicionalment a nois o noies, us agradaria provar o practicar? Creieu que la dansa és una activitat només “per a noies”?

Activitats com formació militar, futbol...son algunes que ens agradaria provar.

La dansa no es pot atribuir només a les noies, pensem que no té res a veure el sexe de qui balla sinó l'expressió i les ganes que hi posa.

3-Quina valoració, en clau negativa, s’atribueix al fet de ser o de “comportar-se” com una dona? I a les noies, què els diuen ?: “ets un gallimarsot”.

Doncs quan a un noi se li diu que es comporta com una dona, es vol dir que no fa correctament o directament no fa les activitats pròpies dels homes; i quan es diu a una noia que és un gallimarsot es vol expressar la idea de que aquella noia no es comporta com una senyoreta, que ha fet alguna cosa que està relacionada més amb el sexe masculí que no pas amb el femení.

CINEMA I COEDUCACIÓ III

- Quina diferència hi ha entre Ana i la seva mare en la valoració de la maternitat? ¿Entenen de la mateixa manera quin ha de ser l'objectiu d'una dona a la vida? En quines situacions podem veure aquestes diferències?
La mare de l'Ana creu que una filla s'ha de preocupar prioritàriament per la salut de la seva mare, i de la seva família. En canvi l'Ana pensa que una mare hauria de desitjar el millor per a la seva filla, independentment de la seva opinió personal.
No. La mare pensa que una dona al llarg de la seva vida ha de limitar-se a trobar un marit, i treballar la casa i fer-lo feliç, en canvi l'Ana és partidària de que la dona independentment del seu físic, pot trobar marit i fer realitat els seus somnis en relació amb l'àmbit laboral. Podem veure-ho en escenes com: quan la mare dins de la maquiladora li comença a dir a l'Ana que amb aquests físic, no trobaria marit mai; també quan no li deixa anar a estudiar a l'universitat, ja que la mare diu que ha de treballar per treure la família endavant.

- I en relació a la grossor i els cànons de bellesa, on són les seves diferències? En quins moments de la pel lícula la mare està qüestionant la grossor d'Ana? En el nostre entorn social es dóna la mateixa pressió? Quan? De quina manera? Què opineu de l'escena en que Ana i les seves companyes de treball es despullen al taller?
Doncs, que la mare creu que les dones han de ser maques i primes. En canvi, l'Ana pensa, que una dona no li fa falta ser prima i maca per poder ser feliç en la vida, si t' agrada el teu físic seràs feliç. Qüestiona el grossor de l'Ana a cada instant, com per exemple quan l'Ana surt de la dutxa, quan ella vol menjar dolços, quan te calor i es vol desupullar...
Sovint, no tan exageradament com la mare, ara, les dones es veuen malament a causa de les supermodels de les revistes, i això fa que es martiritzin i agafin malaties com l'anorèxia, bulímia...
Opinem que, és una rebel·lió contra el que es suposa que hauria de ser una dona; en aquesta escena, les dones accepten el seu cos, i es senten segures.

- Quin valor es dóna a la virginitat a la pel.lícula? Com s'argumenten les dues posicions que podem veure reflectides? Quina és la vostra opinió al respecte?
Se li dóna un valor important, perquè segons la mare de l'Ana si una noia ja no és verge, encara li és més difícil trobar marit. Això és el que pensa la mare, però l'Ana trenca tots els esquemes imposats per ella, i perd la virginitat perquè s'estimava molt al seu xicot, i a més encara era més feliç amb el seu cos després de perdre la virginitat.
Creiem que, no necessàriament la pèrdua de la virginitat ha de ser un factor negatiu: no es pot tractar a una noia com una prostituta únicament perquè ja no sigui verge sense estar casada.

CINEMA I COEDUCACIÓ I/II

a)Fixem-nos en el títol: Las mujeres de verdad tienen curvas.
És un títol atípic per unapel•lícula nord-americana –si pensem en les estratègies de promoció dels grans estudis que solen rebutjar encapçalaments tan llargs i tan contundents-.El títol ja és tota una declaració de principis.

-Per què? Què ens comunica?
Es molt atípic, ja que una dona sempre se l’ha emmirallat con una 90-60-90 si no, no es una dona perfecta. Però en realitat el que vol dir aquesta pel·lícula es, que la bellesa esta a l’interior no a l’exterior de les persones, potser no per ser més guapa, seràs més llesta. Són uns prototips que a la societat impacten molt, ja que moltes de les joves al veure’s que no són con es suposa que han de ser, es maltracten psicològicament y físicament, y les provoca enfermetats, y d’altres, quan realment el que importa és la classe de persona que ets, no el teu aspecte. En definitiva, el títol reflecteix perfectament el tema de la pel·lícula, i potser si fos més curt o menys contundent, no podríem saber amb seguretat la temàtica de la qual ens parla la pel·lícula.

b) La pel•lícula està basada en l’obra de teatre de Josefina López que s’ha representat arreu del món amb força èxit. Cercar informació sobre aquesta autora i sobre les versions teatrals que s’hagin representat.

Josefina López (nascuda al 1969, San Luis Potosí, Mèxic) és un dramaturg chicana. Josefina es va traslladar a Los Àngels quan tenia cinc anys, i va assistir als Angeles County High School for the Arts. López es va traslladar a Wellesley, Massachusetts, per a assistir a la prestigiosa Universitat de Wellesley. Després d’haver tingut més de 100 produccions de les seves obres en tot Estats Units, Josefina López és una de les escriptores chicanas prominents d’avui.

Ha escrit diverses obres com he American Dream; Confessions of Women From East L.A.; Boyle Heights; Lola Goes To Roma; Food For The Dead; Unconquered Spirits; Queen of the Rumba and Real Women Have Curves. Real Women Have Curves; protagonitzada per America Ferrera i Ingrid Oliu. Josefina ha escrit diversos guions d'uns altres com Loteria of Juarez, ADD Me to the Party, un guió original de comèdia, Lola Goes To Roma, una comèdia de la filla de mare que té lloc a Europa, una pel·lícula biogràfica titulada Queen Of the Rumba, i una comèdia familiar titulat No Place Like Home. En aquest estiu la seva primera novel·la titulada Hungry Woman in Paris es completarà i l'adaptació de Real Women Have Curves en un musical de Broadway on es representarà l’obra. També farà el seu debut com directora aquest estiu, amb el seu guió LA Nanny.

c)Cercar informació sobre els barris llatins de l’est de Los Ángeles.

Majoritàriament aquests barris están formats per families llatinoamericanes com mexicans, equatorians…aquestes families normalment no disposen de gaires diners, i moltes recorren a fer treballar als familiars per millorar l’economia familiar.

1-Com definiríem l’actitud dels principals personatges de la pel•lícula?
Escriu 15 adjectius qualificatius i els seus antòmims. Relaciona'ls amb els personatges.

Ana es una noia molt treballadora que, encara que gairebé mai està d’acord amb la seva mare, intenta ajudar a casa encara que li sembli injusta l’actitud de la seva mare. La seva mare és molt egoista i d’alguna forma vol fer passar a l’Ana pel mateix que va pasar ella, en comptes de voler una vida millor per la seva filla. A més aquesta dona, és envejosa i hipòcrita, ja que es queixa del físic de l’Ana encara sabent que ella està igual o pitjor que la seva filla.

El pare es una de les poques persones que fan suport a l’Ana i ell només vol el millor per tothom, per això d’avegades algunes de les seves decisions no agraden a la seva filla i d’altres no agraden a la seva muller. Per últim la germana de l’Ana al principi no té gaire bona relació amb la seva germana, però a mesura que passa el temps es van fent realment amigues.

Amable (Ana)/desagradable (mare); generós (Ana, germana)/egoista (mare); caritatiu (avi, pare)/envejós (mare); simpàtic (Ana, avi, pare)/ antipàtic (mare i d’avegades la germana) ; optimista (Ana, nuvi Ana)/ pesimista ; orgullós (mare) / modest; racional (Ana)/ irracional ;

2-Escriviu un breu resum del caràcter i les postures davant del conflicte familiar de l’avi, el pare, la mare, la germana i l’Ana.

Avi: estima moltíssim a la seva neta,però davant del conflicte que sorgeix de si l’Ana hauria d’anar a estudiar fora, ell només vol que la seva neta sigui feliç, i que faci allò que ella cregui millor.

Pare: en el fons el pare hauria deixat a l’Ana anar a estudiar des de el principi, però influenciat per la seva muller, decideix fer-li cas i fer treballar a l’Ana.

Mare: des de el principi està en contra de que la seva filla se’n vagi fora, fins i tot de que continuï estudiant allà, simplement perquè no accepta que la seva filla tingui més possibilitats que les que va tenir ella.

Germana: al principi, com que no confia gaire en l’Ana, no vol que treballi amb ella, però a mesura que va comprenent com se sent l’Ana i es va fent la seva amiga, li va fent suport, i acaba volent que ella vagi a estudiar fora, perquè creu que està capacitada per fer-ho.

Ana: deixa els estudis per no desobeir a la seva mare perquè creu que si ho fa, empitjorarà (ja que la seva mare diu que està molt vella i malalta). Però en veure que ella no es preocupa gens per la seva felicitat decideix no preocupar-se tampoc per la de la seva mare. Ana continua el seu camí, encara sabent que la seva mare està en contra de la seva decisió, i se’n va a estudiar fora.

3- ¿Per quina raó entren en conflicte Anna i la seva mare? Què creu la mare que l'Anna hauria de fer amb la seva vida? Quina és la idea de la mare sobre el que ha de ser una dona?

Perquè l’Ana, encoratjada del seu professor, vol anar a estudiar a una universitat que es troba lluny, i la mare no vol que ella estudiï perquè ella no va tenir questa oportunitat.

Bàsicament creu que hauria d’aprimar-se per aconseguir casar-se i treballar cosint i fent feliç al seu marit.

La mare creu que una dona ha de ser obedient, prima, maca i servicial.

4-Feu un enllaç en alguna imatge.

http://www.haro-online.com/stuff/realwom2.jpg