A continuació podeu intentar buscar unes imatges pròpies com a teló de fons. Com si fóssiu el director d'una pel·lícula o video-clip.
Nosaltres hem trobat un vídeo on surten imatges relacionades amb les vinyes i també amb el mar i que a més, tenen el poema cantat per Lluis Llach de fons. Tot dins d'un context molt mediterrani. Esperem que us agradi!
Vocabulari:
Userda: Alfals
Llagut: Embarcació utilitzada a l'Ebre per al transport de càrrega, d'un arqueig entre 15 i 30 tones
Pàmpol: Pantalla de forma acampanada generalment de vidre opac o translúcid
dijous, 10 de juny del 2010
dijous, 3 de juny del 2010
PEL·LÍCULES DE TERROR
El cinema de terror és un gènere cinematogràfic que es caracteritza per la seva voluntat de provocar en l'espectador sensacions de por, por, disgust, repugnància o horror. Els seus arguments freqüentment desenvolupen la sobtada intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural.
D'entre totes les variants sorgides en la història del gènere, es podria triar una breu classificació d'acord amb la temàtica general:
* Les preguntes sobre el més enllà i el desconegut que han generat tota la sèrie de zombis, mòmies, fantasmes, vampirs, extraterrestres, etc.
* La por a la tirania cruel, escenificat, per exemple, a través de la relació del Comte Dràcula amb els seus súbdits i víctimes, o bé en la potència amenaçadora de bruixots malignes o monstres, com és el cas de Fu Manxú, King Kong i tants d'altres.
* El monstruós en si mateix, relacionat amb l'anterior: l'aparició de la anormalitat que alarma i atemoreix; té el seu millor exemple en el vell Frankenstein, i més modernament, els Alien, Predator, etc.
* La pèrdua d'identitat i la por a la bogeria, visible en films com La invasió dels lladres de cossos (Don Siegel, 1956), on uns éssers ocupen els cossos suplantant la personalitat de les seves víctimes; L'exorcista (William Friedkin, 1973 ), la possessió de la protagonista pel dimoni, o la transformació del Dr Jekyll al monstre Mr Hyde que nia en el seu interior, en les moltes versions cinematogràfiques que ha tingut aquesta història, també, Psicosi, de Hitchcock.
D'entre totes les pel·lícules de terror que hi ha nosaltres hem fet una seleció de les que més ensagraden:
Destino final:
Viernes 13:
El exorcista:
D'entre totes les variants sorgides en la història del gènere, es podria triar una breu classificació d'acord amb la temàtica general:
* Les preguntes sobre el més enllà i el desconegut que han generat tota la sèrie de zombis, mòmies, fantasmes, vampirs, extraterrestres, etc.
* La por a la tirania cruel, escenificat, per exemple, a través de la relació del Comte Dràcula amb els seus súbdits i víctimes, o bé en la potència amenaçadora de bruixots malignes o monstres, com és el cas de Fu Manxú, King Kong i tants d'altres.
* El monstruós en si mateix, relacionat amb l'anterior: l'aparició de la anormalitat que alarma i atemoreix; té el seu millor exemple en el vell Frankenstein, i més modernament, els Alien, Predator, etc.
* La pèrdua d'identitat i la por a la bogeria, visible en films com La invasió dels lladres de cossos (Don Siegel, 1956), on uns éssers ocupen els cossos suplantant la personalitat de les seves víctimes; L'exorcista (William Friedkin, 1973 ), la possessió de la protagonista pel dimoni, o la transformació del Dr Jekyll al monstre Mr Hyde que nia en el seu interior, en les moltes versions cinematogràfiques que ha tingut aquesta història, també, Psicosi, de Hitchcock.
D'entre totes les pel·lícules de terror que hi ha nosaltres hem fet una seleció de les que més ensagraden:
Destino final:
Viernes 13:
El exorcista:
dimarts, 1 de juny del 2010
COL·LECCIONISME EN EL CINEMA
Feu una redacció de 100 paraules sobre el vídeo dels col·leccionistes.
El vídeo en general és molt interessant. La veritat és que la primera dona està una mica obsessionada amb les peces de vestir, però també és cert que , encara que sigui estrany, queda molt original la manera en que les col·loca a casa seva, amb marc i foto, queda molt original i molt maco. Una de les col·leccions més maques és la del cartells de cinema perquè són realment bonics; la distribució dels colors i la tipografia ens sembla preciosa i ens crida molt l'atenció. De fet, pensem que per decorar una casa mai queda malament col·locar un bon cartell de cinema d'una pel·lícula que ens agradi. Hi ha una cosa que ens ha cridat l'atenció i és, que l'avi que presenta al principi (que ensenya el cinema) ens recorda molt a la pel·lícula Cinema Paradiso, per la forma en què el senyor explica com veia les pel·lícules i com les posaven. Hi ha un altre detall que en ha fascinat i és que en un moment determinat la Maite ensenya peces de vestir i accessoris de pel·lícules i surt un vestit de Cabaret amb la música de Moulin Rouge (Sparkling Diamonds) de fons i això ens ha captivat. En definitiva el que més ens ha agradat és l'home que col·lecciona cartells cinematogràfics, i el que menys l'avi que col·leccionava projectors de cinema.
El vídeo en general és molt interessant. La veritat és que la primera dona està una mica obsessionada amb les peces de vestir, però també és cert que , encara que sigui estrany, queda molt original la manera en que les col·loca a casa seva, amb marc i foto, queda molt original i molt maco. Una de les col·leccions més maques és la del cartells de cinema perquè són realment bonics; la distribució dels colors i la tipografia ens sembla preciosa i ens crida molt l'atenció. De fet, pensem que per decorar una casa mai queda malament col·locar un bon cartell de cinema d'una pel·lícula que ens agradi. Hi ha una cosa que ens ha cridat l'atenció i és, que l'avi que presenta al principi (que ensenya el cinema) ens recorda molt a la pel·lícula Cinema Paradiso, per la forma en què el senyor explica com veia les pel·lícules i com les posaven. Hi ha un altre detall que en ha fascinat i és que en un moment determinat la Maite ensenya peces de vestir i accessoris de pel·lícules i surt un vestit de Cabaret amb la música de Moulin Rouge (Sparkling Diamonds) de fons i això ens ha captivat. En definitiva el que més ens ha agradat és l'home que col·lecciona cartells cinematogràfics, i el que menys l'avi que col·leccionava projectors de cinema.
Us deixiem una sèrie de cartells de cinema:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
